El dret a la terra és el dret a l’alimentació

Guatemala, març del 2011: en només quatre dies, un espectacular operatiu militar i policial aconsegueix desallotjar de la vall de Polochic a 769 famílies q’eqchi’es que han quedat en l’abandó. El registre “in situ” dels desallotjaments i entrevistes amb actors claus ens ajuden a entendre l’actual problemàtica agrària a Guatemala. Un exemple clar d’acaparament de terra, una tendència cada vegada més estesa que, sota l’aparença d’inversió en agricultura, dóna lloc a desallotjaments, violacions dels drets humans i destrucció de les formes de vida de comunitats vulnerables.
​L’acaparament de terres és el procés pel qual empreses o governs adquireixen terres de manera il·legítima i poc transparent, sigui mitjançant processos de privatització, vendes massives, concessions a llarg termini o fins i tot ocupació d’aquestes terres de manera il·legal i violenta. A la pràctica, això implica desallotjaments forçosos, la destrucció dels mitjans de vida de les famílies camperoles, a més de conflictes entre la població local i els inversors.

​L’expansió de monocultius per a l’exportació deixa a les poblacions desprotegides i viola els drets humans. En l’última dècada es va vendre una extensió equivalent a quatre vegades la mida d’Espanya (203 milions d’ha). Una superfície en la qual es podrien conrear aliments per a mil milions de persones, el mateix nombre que pateix la fam arreu del món. Àfrica i Amèrica Llatina son les regions més afectades per aquesta “febre” mundial per la terra.
En les últimes dues dècades Guatemala ha passat de ser autosuficient en termes alimentaris, produint els grans bàsics per a l’alimentació de la població i els animals, a ser un país altament dependent de la importació de grans bàsics i sotmès al vaivé de preus del mercat internacional. Avui el 53,7% de la població viu en condicions de pobresa , xifra que arriba al 71,3% de la població a l’àrea rural.

Polochic és un exemple clar dels efectes de la concentració de terres per a la producció d’agrocombustibles Al març 2011 el govern va desallotjar violentament a 14 comunitats Q’eqchi ‘s a la Vall del Polochic (769 famílies). Al juny de 2011, la Comissió Interamericana de Drets Humans va emetre una resolució on va atorgar mesures cautelars en 4 aspectes fonamentals: alimentació, salut , alberg i seguretat. Davant els reiterats incompliments al març 2012, s’inicia una Marxa Indígena, Camperola i Popular que des Cobán va arribar fins a la capital. Fruit d’aquesta marxa i de la pressió internacional gràcies a la campanya llençada per Oxfam en el marc de la campanya CREIX, el Govern de Guatemala va lliurar, el passat 19 d’octubre, les primeres terres compromeses a 140 famílies de camperols i camperoles desallotjades el 2011. El lliurament té en compte les demandes plantejades amb anterioritat, com un títol de propietat, per garantir unes condicions bàsiques en els nous assentaments.

 

Oxfam Intermon

 

Es posen a la venda els tiquets del dinar solidari del Fòrum Social Català a Girona

L’Escudella Solidària és l’encarregada de fer el dinar (amb opció vegetariana) del Fòrum Social Català a Girona que es farà el proper 5 d’abril a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. Els tiquets pel dinar es podran adquirir anticipadament a un preu popular de 7 €, a partir del divendres 28 de març. Tots els beneficis del dinar es destinaran a l’Escudella Solidària, una entitat de Santa Eugènia que treballa amb l’objectiu d’aconseguir l’empoderament de les persones, a través del treball comunitari.

El menú del FSCAT inclou Amanida, Arròs, Fruita i beguda i es farà a partir de les 14h. a la Plaça Sant Domènec de Girona, davant de la facultat que acull el Fòrum. Es poden adquirir els tiquets en els següents punts:

GIRONA

· Coordinadora d’ONG Solidàries: Mestre Francesc Civil, 3, baixos

· Ateneu 24 de Juny: Carrer Ferreries Velles 11, Baixos 3

· Associació Naturalistes de Girona: Nou del Teatre, 18

· Casal Independentista El Forn: Plaça sant Pere, 4

SALT

· Casal Independentista de Salt: Carrer Llarg, 41

 

+ INFO: www.fscatgirona.cat | @fscatgirona | facebook.com/fscatgirona | #moupeça

 

Diner lliure per una societat lliure

Antigament, el troc (intercanvi directe) regia les relacions econòmiques entre les persones. La complexitat de les societats modernes, però, va requerir l’ús de la moneda com a instrument de mesura i d’intercanvi, generant la dinàmica mercaderia-diner-mercaderia.

En l’actualitat, l’economia real s’ha vist relegada a un 2.5% en pro de l’economia especulativa (diner per diner). Les conseqüències d’aquest gir històric es tradueixen en tot un conjunt de pràctiques nocives supeditades al compromís amb els bancs com desigualtat, individualisme, competitivitat o sobreexplotació de recursos i persones. La moneda ja no és una eina per a establir equivalències, sinó un bé en si mateix. I es tracta d’un bé escàs (emès i controlat per entitats privades), car (genera interessos i, per tant, deute a qui en necessita) i acumulable (estimula inversions d’alta rendibilitat relacionades amb guerres, drogues, prostitució…).

Recuperar el sentit original del diner i superar les mancances del sistema hegemònic és l’objectiu de les monedes socials (2500 experiències en més de 40 països). Són sistemes emesos per la comunitat, sense interessos i no acumulables. Relocalitzen l’economia i eviten que es dispersi en circuits especulatius (un Chiemgauer –moneda social alemanya– es reinverteix a la comunitat 18 cops l’any, el triple que l’euro). Són monedes associades a valors com la confiança, la reciprocitat, la solidaritat i l’ecologia.

Com afirma el sociòleg Dídac Costa, la moneda social no vol monetaritzar relacions  com la donació, l’intercanvi directe o l’autosuficiència comunitària i familiar, sinó generar mecanismes de transició entre aquests i l’ús majoritari de l’euro. Cooperatives de producció i consum, ateneus, centres socials, petits comerços, ONG’s, entitats ecologistes, feministes o de defensa dels drets lingüístics, culturals, socials i laborals  tenen a les mans l’eina per canviar les seves relacions econòmiques, deixant de banda l’euro i optant per sistemes més coherents amb el seu discurs.

 

Ecoxarxa Girona

Projecte Carbó

La Cooperativa IDÀRIA, SCCL, és una cooperativa de treball i d’inserció sense ànim de lucre, creda finals d’octubre de 2012 per membres de l’Associació Llagostera Solidària (ONG) amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Llagostera, amb l’objectiu de generar nous llocs de treball per a persones en risc d’exclusió. La cooperativa ofereix serveis de neteja i de jardineria entre d’altres, i té a més diversos projectes iniciats: “Nuari” (projecte de costura) i “Dinkiraa” (botiga), ambdós gestionats per Llagostera Solidària; i el projecte “Carbó d’Ardenya i Gavarres”.

En concret, el projecte “Carbó d’Ardenya i Gavarres”, pretén la recuperació i dinamització socio-econòmica del territori: l’Ardenya i les Gavarres, generant ocupació. El projecte persegueix la creació de nous llocs de treball, la rendibilització de la gestió forestal de l’Ardenya i les Gavarres i la recuperació, des de la contemporaneïtat, d’un ofici perdut: el carboneig.

L’equip multidisciplinar impulsor d’aquest projecte està format principalment pels socis integrants de la Cooperativa d’Inserció Laboral IDÀRIA SCCL Enric Ramionet, Rafel Villena, Joan Claramunt, l’enginyer tècnic forestal Ricard Grabulosa, l’enginyer tècnic industrial Joan Gala, i la tècnica en gestió i comunicació cultural Annaïs Pascual. Formen part de l’equip i col·laboren en el projecte el dissenyador gràfic Samuel Flotat, el gestor cultural Marc Ojosnegros, la psicòloga i tècnica en recursos humans Julie Dreneau, l’enginyer tècnic agrícola Jordi Serrat i el constructor Xavier Ramírez. Tots ells professionals molt compromesos amb el territori i amb la realitat social actual.

El fum de les carboneres forma part d’un passat oblidat de les Gavarres i de l’Ardenya, un ofici, el del carboner, que contribuïa de manera natural a la gestió dels boscs i aportava beneficis complementaris als qui hi treballaven. El carboneig coexistia amb d’altres usos del bosc avui perduts. Encendre una carbonera a les Gavarres és tota una festa, que recupera un passat no massa llunyà. Aquest projecte es proposa recuperar el carboneig i posar de nou al mercat Carbó de l’Ardenya i les Gavarres.

El context econòmic i social actual ens porta a mirar al passat amb ulls del present i buscar-hi estratègies de supervivència pel futur. Aquest projecte vol ser una proposta innovadora i suggerent, necessària, inclusiva i dinamitzadora, amb possibilitats de futur, rendible i sostenible tenint en compte les necessitats humanes i mediambientals del territori.

La tècnica, avui, ens permet repensar l’ofici del carboneig. Sense desvirtuar les qualitats i beneficis del producte: el carbó; el projecte pretén produir-ne de manera més viable i eficient, tot duent a terme tasques necessàries per a la prevenció d’incendis en paral·lel a la producció, mitjançant carboneres metàl·liques que permetin coure el carbó en quantitats menors, en menys temps i in situ.

Actualment el projecte, que ja té un any i mig de vida i continua en fase pilot, dóna feina a 6 persones. Es va donar a conèixer el passat juliol amb una campanya de micromecenatge popular i gràcies a aquest suport, al de Llagostera Solidaria i l’Ajuntament de Llagostera, avui compta amb el recolzament del Consorci de les Gavarres, el Consorci d’Ardenya-Cadiretes, Retecork Xarxa de Territoris Surers, Acció Solidaria Contra l’Atur i amb la Fundació Hope Projects.

  

Cooperativa Idària

L’Escudella, solidària

Ja fa més d’un any que Escudella Solidària ha consolidat un conjunt de persones, amb un objectiu comú: la solidaritat participativa.

Sota conceptes tals com la solidaritat, la participació, la col·laboració i la cooperació, hem involucrat persones en aquest projecte per a generar una nova manera de pensar i de treballar junts i juntes a favor del benestar comú. Sota aquests paradigmes ens hem reunit amb l’única intenció de donar-li la volta a l’actual model de voluntariat (subjacent a la majoria de les nostres associacions i tan difícil de sostenir) constituint-nos com una organització cooperativa generadora de treball col·laboratiu i de participació social.

L’actual crisi ha posat de manifest una de les debilitats de la nostra societat: l’individualisme radical. Individualisme que pretenem revertir a través d’aquest projecte.

La nostra voluntat de ser està basada en la intenció de tornar la il·lusió, la dignitat i la ferma creença que, entre tots i totes, podem canviar la nostra realitat a través del treball en comunitat. Podem recrear la autoocupació prioritzant les habilitats, ambicions i l’emprenedoria de cadascuna de les persones participants, per davant d’altres factors condicionants a l’hora d’accedir al mercat laboral.

A més, i dins d’aquest context d’esforç, implicació, participació i treball conjunt, volem que els associats de l’Escudella Solidària tinguin dret a una sèrie de serveis. Serveis quotidians, formatius, d’oci i d’aprenentatge, son només alguns pels quals necessitem diners per accedir-hi. En aquest sentit, des d’Escudella Solidària proposem com a moneda de canvi el nostre esforç i implicació en els projectes.

Des del projecte volem garantir la igualtat d’oportunitats, l’accés als serveis que necessitin i/o la possibilitat d’oferir-ne de propis.

Serveis a canvi de serveis. Serveis a canvi d’esforç. Autoocupació producte del teu esforç. Esforç per un objectiu comú. Un model alternatiu. Obert per a tothom que hi vulgui participar, independentment del seu poder adquisitiu i/o estatus social.

Aquesta és la vertadera igualtat d’oportunitats. La que ens “mesura” a tots i totes pel nostre esforç, deixant de banda situacions socials i laborals que, en gran mesura, son puntuals i/o producte de l’atzar.

Dins d’aquest context d’igualtat volem consolidar el model comunitari a on, a través de la implicació i el respecte mutu, reforcem les relacions humanes i potenciem la solidaritat participativa i el treball en grup. Un model engegat en aquest context de crisi, però que ha de perdurar a llarg termini ja que, independentment de com sigui el futur, el primer són les persones.

Escudella Solidària

El Temps és Cor

Els Bancs del Temps són iniciatives que neixen com a resposta a aquella màxima thatcheriana que resava amb força que no existeix la societat, que només hi ha individus o com a molt famílies. Una sentència que en molts sentits ha impregnat les nostres ciutats, generant una sèrie d’efectes nocius fàcilment reconeixibles i senzillament resumibles en l’augment de la soledat. Soledat de la gent gran que viu enclaustrada als seus pisos, la soledat dels infants i joves entre pantalla i pantalla i amb uns pares que si treballen no concilien, o la soledat d’uns adults que només troben en els espais regulats pels diners llocs on socialitzar-se. Per dir-ne alguns. Cada cop més individus, cada cop més sols.

Els Bancs del Temps no només reivindiquen l’existència d’una entitat anomenada comunitat/societat sinó que pretenen obrir espais on trencar les lògiques establertes fins ara: individu, diners com agents únics per a l’articulació de la relacions humanes, desigualtat de reconeixement en funció del teu paper en el mercat.

Els Bancs del Temps són coneixença, confiança, col•laboració, cooperació, intercanvi; en definitiva són vincles. Són un procés de (re)aprenentatge de la interdependència: que la meva satisfacció, la meva felicitat, està estretament lligada a la dels meus veïns. I aprendre i valorar tot el que som i sabem fora de la lògica del benefici econòmic, prenent consciència que tothom forma part d’una extensa i abundant xarxa de recursos. Dels quals només en podem ser partícips si ens decidim a perdre la por i obrir-los a la comunitat. En la mesura en que ens mantinguem en les pors i els dubtes, en tant que no ens decidim a obrir les nostres capacitats als altres, seguirem atrapats en l’escassetat.

Els Bancs del Temps et conviden a reconèixer què ets capaç de fer lluny de les desigualtats monetàries. Tota funció té el mateix valor i tota funció és útil per la comunitat. Una hora de flequer és igual a una hora de mestre. Què faries si no depenguessis dels diners? Si sabessis que mai et faltarà de res? Que sempre hi haurà algú per donar-te recolzament si mai et falta alguna cosa?

Sense cap mena de dubte aquestes són algunes de les qüestions centrals dels Banc del Temps, la proclamació d’un món ple d’abundància si decidim viure de manera conjunta i col•laborativa, sense por a oferir i sense dubtes a l’hora de demanar. Perquè oferir és fer allò que t’omple, i demanar no és altra cosa que convidar als altres a fer allò que els enriqueix i realitza.

Si entrellacem i compartim els nostres recursos, les nostres habilitats, els nostres desitjos, no hi haurà espai per la mancança ni per l’aïllament que tant ens emmalalteix, que genera recels i desconfiances. L’únic que necessitem és reorientar el nostre temps, ja que el temps no brilla ni és un metall preciós. El temps batega, el temps és cor.

Banc del Temps de Palau

Escletxes, una proposta de materials per a la sensibilització social i l’educació en valors

Des de l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador, AEPCFA, solidària amb l’alfabetització del poble de Nicaragua, ens preocupa i treballem des de fa anys, a Catalunya i arreu, l’àmbit de l’educació per al desenvolupament (EpD) i la solidaritat internacionalista. Amb la Campanya de difusió, sensibilització i educació per al desenvolupament “Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan daukaia, lan takaia, swakwi takaia”, duta a terme durant el 2012, vam iniciar un procés d’elaboració ric, mobilitzador i participatiu de materials didàctics, de debat i de difusió, cercant la sensibilització i l’educació en valors. Al llarg d’aquesta campanya es feia patent la necessitat de crear i consolidar un grup de treball local i estable, compromès i solidari i comptar amb materials didàctics específics. Així va néixer, amb la col·laboració de l’Àrea de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Escletxes.

Escletxes integra cinc vídeos curts (entre 1:52 i 12:27 min.) de realisme social realitzats per l’infògraf solidari Pep Caballé, que volen ser cinc invitacions al debat i a l’acció solidària sobre cinc paraules desafiants: alfabetització, solidaritat, compromís, dona i internacionalisme. Acompanya aquest material audiovisual un text informatiu sobre la metodologia dels Cercles de Lectura i Formació divulgats per Paulo Freire i una guia didàctica de cadascun dels vídeos per tal de facilitar la reflexió, el debat i l’acció.

Hem elaborat materials didàctics molt senzills i fàcils de reproduir per tal d’assegurar la sostenibilitat i difusió que intenten fomentar el voluntariat, el treball cooperatiu i el compromís solidari.

Hem d’assenyalar també que el grup de joves en formació al voltant d’aquest projecte pretén assolir un objectiu prioritari: fer visible i augmentar el compromís ciutadà gironí amb la ciutat germana de Bluefields (RAAS, Nicaragua) i, en general, amb qualsevol iniciativa solidària ciutadana. No obstant això, creiem que poden ser utilitzats en contextos ben diferents.

Finalitzem aquesta presentació amb una reflexió més general. Creiem que és urgent intensificar la lluita contra l’analfabetisme polític i la desinformació que caracteritza avui la nostra societat. La futura República Catalana que somiem, en el marc d’un altre món possible en transició cap al socialisme del segle XXI, ha de prioritzar l’eradicació dels analfabetismes, l’absolut, el digital i el polític i fer del país una gran escola que garanteixi l’accés de tothom a l’educació al llarg de la vida. Només un país poblat d’homes i dones lliures, crítiques, formades i informades, i solidàries tindrà futur. I en el camí cap a la construcció d’aquesta societat s’emmarquen els materials d’Escletxa.

Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador

El paper social de les entitats diocesanes a Catalunya i arreu del món. Rellevant? Necessari? Criticable?

El paper social de les entitats diocesanes a Catalunya i arreu del món, generalment resulta molt criticat per la societat a causa del desconeixement que se’n té. Tot hi contribueix: l’abast i els límits que té l’administració pública en l’exercici de les seves funcions, el contingut discriminatori de les lleis i de les polítiques socials (que són gens o poc solidàries), la falta de coneixement sobre les entitats diocesanes i la falta de comprensió de les persones que ajuden cristianament o espiritualment, actuant de forma voluntària sense rebre o esperar res a canvi…

“L’administració pública ajuda a qui té alguna cosa però no a qui no té res” i l’Església, les seves entitats, el cristià de Catalunya i d’arreu del món, malauradament, o per sort, “Ajuda a qui té alguna cosa i a qui no té res”.

Durant aquesta xerrada exposarem exemples que serviran per confirmar aquestes premisses. Posteriorment, exposarem el paper de les entitats diocesanes de Catalunya i d’arreu del món.

Creiem que l’Església i les entitats diocesanes són rellevants i necessàries perquè estan formades per persones que s’interrelacionen en base a una ideologia cristiana; tot i que tots tenim i actuem conforme a una o altra ideologia, encara que alguns ni se n’adonen que la tenen. Actuar en base a una ideologia no ha de ser criticable, sempre i quan no atempti contra els valors i els drets de les persones.

Durant la sessió, us exposarem què significa actuar i ajudar a persones des d’una visió cristiana i què significa ser voluntari (cristià o no) d’una entitat diocesana. També exposarem el paper d’aquestes d’entitats, tant a Catalunya com arreu del món, ja que considerem que tenen un paper rellevant i necessari per al benestar i el progrés social.

La xerrada al Forum Social Català – Girona 2014 correrà a càrrec de la Dra. Mª del Mar Galcerán Peiró, directora del CCU de Barcelona i pedagoga, i comptarà amb el suport del Sr.Fco. Javier Quirós San Román, president del CCU de Girona i advocat.

Treballem pel dret a l’habitatge

Mirant la realitat de l’accés a l’habitatge i coneixent el marc normatiu vigent, el que queda clar és que hi ha una gran distància entre una cosa i l’altra; entre el que teòricament es proclama i el que a la pràctica es viu. Per això cal treballar perquè sigui realitat per a tothom el dret reconegut sobre el paper. D’una banda cal exigir a qui pertoca (a l’Estat, a l’Administració) que compleixi amb el seu deure de fer possible el dret a l’habitatge prenent les mesures necessàries. De l’altra, cal aportar idees, solucions i projectes que contribueixin a fer que tota persona pugui viure, efectivament, en un habitatge digne i adequat.

Hi ha, doncs, diferents camps d’acció, i les entitats que proposem dins el FSCat la taula rodona Treballem pel dret a l’habitatge volem exposar-ne alguns amb els quals estem compromeses:

–       Sensibilització, formació, denúncia. Perquè no és un problema individual sinó col·lectiu, i té causes estructurals que cal conèixer i assenyalar, per a poder resoldre’l realment.

–       Acompanyament per a exercir el dret. Perquè les persones que veuen vulnerat el seu dret a l’habitatge sovint necessiten assessorament i suport per a trobar solució a la problemàtica que viuen.

–       Incidència política. Perquè per a canviar la situació i fer realitat el dret a l’habitatge, cal incidir a nivell polític, legislatiu: des de les Taules Locals de Coordinació pel Dret a l’Habitatge, amb iniciatives com la ILP Dació en pagament, promovent accions i mobilitzacions com fa la Xarxa pels Drets Socials…

–       Respostes i alternatives en habitatge. Amb alguns projectes concrets:

• Càritas atén les persones i famílies més vulnerables, i en aquests moments té dos projectes en funcionament. Un és el Projecte PATI (Pisos d’Acolliment Temporal per a la Inclusió), adreçat a dones amb fills petits, en situació de greu vulnerabilitat social. L’altre és el Projecte Lloguer Social, per a famílies afectades per la crisi que corren el risc de caure en l’exclusió per manca d’habitatge.
• També la Fundació SER.GI pretén oferir alternatives viables que permetin evitar els desnonaments i les situacions de risc provocades pels problemes de sobreendeutament de les famílies. En aquells casos en què no es pugui evitar el llançament de la família, es preveu poder oferir un habitatge a preu assequible mitjançant la fórmula de la masoveria urbana. S’inspira en la tradicional masoveria que encara s’utilitza en zones rurals, i persegueix la cessió d’ús d’habitatges buits amb l’incentiu per al propietari de portar-hi a terme millores en l’habitatge i tenir cura del seu manteniment.
• Sostre Cívic és una associació sense ànim de lucre que té per objectiu oferir propostes i solucions aplicables a la nostra societat per fer-la més justa i respectuosa amb les persones i l’entorn a través de valors aplicats a l’urbanisme i a un accés a l’habitatge no especulatiu. Promou un nou camí d’accés a l’habitatge basat en Models de Cooperatives d’Ús, segons el qual la propietat dels habitatges resideix en mans de la cooperativa i on els seus membres hi participen i gaudeixen d’un ús indefinit de l’habitatge a través d’un dret d’ús assequible.

Esperem poder compartir també amb les persones participants altres experiències, punts de vista, accions concretes, alhora que fer xarxa i sumar esforços per a aconseguir que el dret a l’habitatge no quedi en paper mullat…

Flora Ridaura

La Fundació Talibés

A quatre hores d’avió de les nostres còmodes llars, amb aigua corrent, electricitat, pantalles planes i sovint ordinadors i play stations, hi ha nens que son verdaders esclaus i no tenen dret a res, ni tan sols a la seva pròpia identitat.

Els Talibés són nens d’entre 4 i 14 anys que han estat lliurats pels seus pares -generalment agricultors sense recursos- als Marabús, els mestres de les escoles alcoràniques. Temps enrere, aquest costum -molt arrelat a la cultura del Senegal i Guinea Bissau- permetia que molts nens tinguessin la possibilitat d’ésser escolaritzats i tenir una vida digna.

Anteriorment, les daaras, les escoles alcoràniques, eren al camp i combinaven l’ensenyament amb els cultius estacionals. Eren econòmicament autònomes i oferien als Talibés una existència digna. Però, actualment, la situació ha canviat radicalment. Les daaras s’han traslladat a les ciutats, no conreen les terres fèrtils i els Marabús, abans preocupats pel benestar dels nens, ara els esclavitzen i els obliguen a mendicar pels carrers.

Segons Human Right Watch, més de 50.000 Talibés mendiquen als carrers de les ciutats del Senegal i Guinea Bissau. Són exposats a innumerables perills, pateixen mals físics i psicològics, són víctimes d’agressions sexuals i no s’integren al sistema educatiu del país. La vida dels Talibés està marcada per les malalties, la inseguretat i l’absència absoluta de futur.

Els Talibés pateixen pobresa, explotació, violència i exclusió i a més a més la seva situació perpetua un model social indesitjable. La Fundació Talibés neix amb l’objectiu de millorar les condicions de vida dels Talibés amb la finalitat de poder garantir-los un futur digne. Totes les accions que desenvolupi la fundació es basen en la transparència, el treball directe sobre el terreny i en total harmonia amb la cultura del país d’acció.  Fundació Talibés parteix de la iniciativa i el compromís de persones de tots els àmbits de la societat i d’institucions i empreses d’Espanya i el Senegal.

L’objectiu fonamental de Fundació Talibés és el de millorar les condicions de vida dels Talibés, perquè puguin accedir a un futur millor. En aquest sentit, és fonamental que l’educació dels Talibés es diversifiqui i es regularitzi, que els nens aprenguin, a més de l’Alcorà, llengües (francès, castellà, anglès) i matemàtiques, i que incrementin les competències necessàries per la seva vida quotidiana (salut, higiene, ciutadania). Aconseguir la total integració dels Talibés al sistema educatiu del país, és el primer pas per la posterior integració social.

Per mitjà d’un conjunt de cases d’acollida on els Talibés poden ser atesos integralment, és possible oferir alternatives segures per a la vida d’aquests nens. Aquestes casos oferirien allotjament i alimentació digna, atenció mèdica i un pla d’estudis normalitzat. Hem d’oferir una alternativa a la vida dels Talibés, només així es trencarà amb el cercle, només així aconseguirem que aquests nens tinguin una infància digna.

Només és possible que les nostres accions arribin a bon port si aconseguim que l’Estat del Senegal s’impliqui activament. Per desenvolupar el nostre projecte a zones tan sensibles com Kolack, Kolda o Futa -les ciutats on hem previst fundar les primeres cases per als Talibés- hem de tenir el recolzament i la col·laboració de les autoritats locals. Si aconseguim que l’Estat del Senegal s’impliqui en al problemàtica dels Talibés, la impunitat dels Marabús es veurà en perill.

Tot i que nombroses ONGs i institucions s’han centrat en el problema dels Talibés, encara no han realitzat les tasques adients per solucionar-ho. Fundació Talibés creu que és necessari intensificar la comunicació pel que fa la situació dels Talibés, conscienciar a la societat global.

Fundació Talibés