El 5 d’abril del 2014 es va celebrar el Fòrum Social Català a Girona. Hi van participar 33 entitats sindicals, socials, ecologistes, de solidaritat, feministes…. El Fòrum Social Català – Girona 2014 ha estat un exercici de reflexió col·lectiva sobre com podem assolir la defensa dels drets necessaris que ens són propis, i fer-ho mitjançant la construcció d’alternatives a partir de xerrades, assemblees, debats, conferències o cinefòrums. Aquest vídeo és una petita mostra del que s’hi va coure i de com la voluntat mou més que muntanyes!
Després d’un dia intens de debats i activitats, el Fòrum Social Català de Girona és clourà amb un concert on hi actuaran diverses formacions de les comarques gironines i l’Alt Maresme.
Comptarem amb les actuacions del Quartet Piacevole, Paula Grande, Cheri, Suc de Civada i Nombres Propios
Els concerts començaran a les 19:30 a la Pl. Sant Domènech i l’entrada és gratuïta
Girona té centenars d’entitats ciutadanes conformades per gironins i gironines que cada dia inverteixen hores del seu temps a treballar, d’una manera o altra, per la ciutat. Es tracta d’associacions d’una gran diversitat, pertanyents a múltiples àmbits d’acció i provinents de tradicions associatives, socials o culturals diferenciades. Tot i això, els uneix el fet de ser grups de persones actives que han decidit, des del voluntariat, implicar-se col·lectivament al servei d’uns valors, d’uns objectius o d’uns interessos comunitaris.
Però malgrat aquest nexe d’unió que confereix a totes aquestes entitats el fet de formar part del que, genèricament, s’anomena el teixit associatiu gironí, el cert és que molt sovint existeix una desconeixença i manca de contacte notables entre la majoria de col·lectius de la ciutat i la tasca realitzen. Com podem millorar la incidència i la eficàcia de la nostra activitat associativa? Seria positiu aconseguir agrupar totes les associacions de Girona en un mateix espai de coordinació? Quines funcions hauria de tenir una estructura d’aquest tipus?
La Mesa d’Enitats per la Participació i els col·lectius que en formem part volem reflexionar al voltant de la nostra activitat a la ciutat, i preguntar-nos si un major grau de coordinació entre les entitats de la ciutat ens ajudaria a enfortir i fer més efectiva la nostra tasca. Creiem que el Fòrum Social Català és una bona oportunitat per debatre aquestes qüestions i altres, amb totes aquelles entitats de la ciutat que estiguin interessades a conèixer l’experiència de la Mesa i aportar la seva visió. És per això que des de la Mesa emplacem les associacions de Girona a participar en la sessió del 5 d’abril que hem titulat “Espais d’entiats i acció ciutadana: com hi puc participar”, i a respondre aquesta enquesta, els resultats de la qual ens serviran per començar a copsar l’opinió de les entitats i fixar les bases del debat.
La Mesa d’Entitats per la Participació de Girona es va constituir l’any del 2011 per tal de coordinar l’acció de les associacions gironines i promoure la participació i implicació ciutadana. Durant aquest temps i fruit del treball de múltiples associacions dins d’aquest espai, la Mesa s’ha implicat en diferents debats i processos que s’han viscut a la ciutat, ha fet d’altaveu de reivindicacions provinents de diferents barris i sectors gironins, i ha impulsat noves iniciatives i experiències associatives.
Hem arribat lluny i moltes coses han canviat des de l’inici del camí, som més conscients a que ens enfrontem, i també qui som i qui volem ser. L’actual Xarxa per la Defensa dels Drets Socials sap que necessita totes les energies d’aquells que no estem disposats a que ens imposin una societat on els beneficis estiguin per sobre dels drets i les llibertats de les persones, on el poder econòmic sigui el que mani i ordeni la política i la societat. Però per comprendré que som és bo de vagades fer una aturada en el camí i reflexionar com s’ha arribat fins aquí.
A l’inici del 2011 diferents organitzacions socials, sindicals i polítiques van prendre contacte per organitzar una campanya conjunta contra les incipients retallades d’aquell moment, la Campanya Prou retallades! Els nostres drets no es toquen,
La campanya va consolidar La Plataforma Contra les Retallades, on van confluir entitats socials, sindicats i partits polítics entorn al fet comú de la lluita contra l’ofegament pressupostari dels serveis públics i el seu consegüent deteriorament. El símbol inicial de la campanya va ser la senyal de tràfic de prohibit, amb unes tisores a dins.
La campanya va culminar amb una manifestació l’11 de juny d’aquell any. Durant la manifestació es va col·locar una pancarta al balcó de la Cambra de Comerç amb el lema “Darrera els seus beneficis hi ha la nostra misèria, prou privatitzacions”, també hi va haver d’altres pancartes contra les retallades, com la dels investigadors de la UdG o del sector de la neteja d’edificis i locals, entre d’altres. La convocatòria va ser un èxit, quasi 3.000 persones (unes 1.000 segons la Policia Local) van participar en aquesta primera manifestació.
Moltes altres accions és van succeir, però la mateixa dinàmica va fer madura els components de la Plataforma que després de diferents reflexions van presentar en roda de premsa el 3 d’octubre La Xarxa de Lluita pels Drets Socials (XDS).La lluita no era contra una situació circumstancial de retallades pressupostaries momentànies. Era més clar que el que estava succeint era tot un canvi estructural dirigit des de les elits econòmiques. No és un simple fet circumscrit en un Estat; sinó tot un procés per la liquidació de l’anomenat estat de benestar. El procés comporta la desaparició dels serveis públics, que passarien ha realitzar empreses privades, l’esmicolament dels drets laborals augmentant la precarietat i la indefensió legal de les treballadores i treballadors i la reducció de la democràcia a una clova buida en la que qualsevol intent de participació ciutadana quedaria restringit a un model encarcarat de bipartidisme altern cada quatre anys.
La força de la XDS ha estat la seva diversitat: entitats que competeixen en els seus àmbits han fet l’esforç de mantenir la unitat i sobreposar els mínims comuns denominadors davant de les diferencies i les temptacions de capitalitzar el moviment. Un exemple els tenim en el món sindical on la gent de CCOO, CGT, Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i UGT des de diferents posicions han treballats units dins de la XDS.
La Xarxa de Lluita pels Drets Socials ha encapçalat la resistència a Girona contra aquesta situació, per això dins de les seves possibilitats ha reforçat totes les lluites sectorials pels drets socials: defensa d’una educació i sanitat publica i de qualitat, del dret a l’habitatge… Les Marxes per la dignitat són exemple d’aquest projecte d’unir les lluites. Les Marxes no són res més que manifestacions que uneixen els pobles veïns de Girona i Salt. S’han aturat en punts claus per poder denunciar les elèctriques i el projecte de la MAT, defensar l’escola publica o la sanitat de la seva privatització.
Ara continuem caminant aprenent dels nostres errors i encerts. Continuem lluitant contra el model social que ens volen imposar, una societat on els nostres drets siguin gestionats per empreses que solament busquin el benefici econòmic, on la propietat privada estigui per sobre de les necessitats bàsiques de les persones, on les treballadores i treballadors siguin una despesa a flexibilitzar. El nostre objectiu és unir totes les forces que s’oposin a aquest malson i formar una xarxa de reflexió i acció que torni a empoderar a la gent per tal que puguin dirigir el seu futur. Aquesta és fins avui la historia de La Xarxa de lluita pels Drets Socials, i el que segurament definirà el seu futur de solidaritat i lluita.
CRONOLOGIA
Plataforma Contra les Retallades
2011
Creació de la Plataforma Prou retallades
Manifestació 11 de juny
Manifestació 5 de novembre
2012
Manifestació 28 de gener
Xoriçada 6 de juny
Xarxa per la Defensa dels Drets Socials
2012
3 d’octubre: Roda de premsa presentació Xarxa per la defensa dels drets socials
14 de novembre: Vaga general
Cicle de cinema pels drets socials
16 de novembre: (EDUCACIÓ)Educar és la millor manera de lluitar
23 de novembre: (SALUT) La sanitat, el negoci de la vida 1ª part
30 de novembre: (SALUT) La sanitat, el negoci de la vida 2ª part
7 de desembre: (HABITATGE) La Plataforma
14 de desembre: (TREBALL) The take
2013
Divendres 18 de gener, ” 1ª Marxa per la dignitat i contra la dictadura dels mercats”
Del 18 al 25 de gener: ESPAVILA’T! Setmana d’Activitats per a aprendre a llegir millor i transformar el món i la vida
22 de març:Comunicat d’adhesió activa a l’acció de la PAH Girona
29 de març: Manifest contra la criminalització del Moviments Socials (en especial la PAH)
1 de maig: DINAR POPULAR EN SUPORT A LA PAH
4 de maig: Girona inicia la campanya per la Renda Garantida Ciutadana adhesió de la Xarxa pels Drets Socials (XDS)
9 de juny: Presentació del llibre “L’hora del Voltors”
13 de juny: VIDEO FORUM, Perquè una Renda Garantida Ciutadana?
19 de juliol: Sopar solidari i reivindicatiu. Els beneficis seran destinats a 2 projectes: Butlletí de la XDS i Vídeo de Cafèambllet/ SICOM sobre la corrupció a la sanitat catalana
Juny: Surt LA XARXA, Butlletí de la XDS
14 d’agost: Nou manifest de suport a la PAH
11 de setembre: Encerclem el Trueta! Relligar les reivindicacions nacional i social, objectiu d’aquest tram
29 de setembre: Arrossada Popular per celebrar els 2 anys de la PAH Girona!
24 de setembre: Presentació del Procés Constituent a Girona, amb la intervenció d’un membre de la XDS
14 de desembre: La Xarxa de Lluita pels Drets Socials denuncia el desallotjament del Bloc Salt
2014
1 de març: 2ª Marxa per la Dignitat i els Drets Socials
<p><a href=”http://vimeo.com/88040930″>II Marxa per la Dignitat i els Drets Socials Girona-Salt, 1 març del 2014</a>
La solitud -encara que no sol produir símptomes externs greus – passa per ser una experiència desagradable i estressant. És una experiència associada a un important impacte emocional, nerviosisme i angoixa, tristesa, mal humor, creença de ser rebutjat. Els sentiments de solitud són un clar risc per a la salut, i com més sola està una persona… més s’incrementa aquest risc.
Càritas treballa amb els sectors socials més desafavorits, generant processos que contribueixin al desenvolupament i promoció de la persona i també a la promoció de la justícia social. Moltes persones grans viuen o se senten soles, amb mancances socioeconòmiques i amb necessitats d’atenció per dur portar una vida quotidiana mínimament digna.
D’altra banda, fa temps que es detecta la falta d’implicació de joves en projectes solidaris, sobretot dirigits a població envellida. D’aquí la iniciativa Apadrinar un avi, un projecte vivencial que permet oferir un espai de participació solidària a la gent jove dins el programa de Gent Gran de Càritas Diocesana de Girona, que té com a finalitat pal·liar la solitud de les persones grans que estan soles.
L’objectiu és afavorir la relació entre els dos col·lectius: facilitar la convivència i l’aprenentatge entre persones grans que pateixen soledat i joves estudiants. Això s’aconsegueix a través de l’acompanyament periòdic dels joves a les persones grans i amb la formació i seguiment de Càritas.
Es fomenta la relació intergeneracional: els joves -de forma individual, per parelles o per grups – van a les residències setmanalment i dediquen l’estona a la persona gran, amb qui es conversa, se surt a passejar, es fan activitats conjuntes… Es contribueix a la seva autoestima i benestar i es potencia el diàleg i la comprensió entre generacions. Els joves aporten optimisme i futur i les persones grans, experiència i saviesa. Es treballa de forma coordinada amb els centres formatius on estudien els joves i els centres residencials on estan ingressades les persones grans.
El projecte és, doncs, una oportunitat per reivindicar el paper de la gent gran i potenciar l’envelliment digne. Allò que és més important és que aquestes persones se senten reconegudes i valorades. En definitiva; se senten estimades.
Actualment el projecte es du a terme en onze poblacions, amb la participació de 35 residències de gent gran, 33 centres educatius i 429 joves voluntaris que acompanyen a 339 persones grans.
[ECT] [DR] Unitat econòmica de producció, de comercialització o de consum que pertany als mateixos usuaris dels seus serveis i que té per objecte l’ajut mutu i equitatiu entre els seus socis. Cooperativa de consum. Cooperativa de treball. Cooperativa de crèdit.
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
El subministrament elèctric, un préstec per a un projecte social, llogar una persona per cuidar un avi… fins no fa gaire aquests serveis només es podien contractar a empreses o comerços amb ànim de lucre. Ja no és així.
Les cooperatives que presentem a la taula rodona del Fòrum Social Català Girona 2014, apart de la seva forma jurídica poc freqüent, la cooperativa, tenen un caràcter que les defineix: la seva missió col·labora a la transformació de la realitat, l’objectiu del Fòrum Social Mundial.
El Fòrum Mundial és una trobada anual d’organitzacions de la societat civil que volen canviar les dinàmiques imperants al planeta per tal de fer-lo més democràtic, just i solidari, i vol ser un espai per a la reflexió, debat, construcció de propostes, intercanvi d’experiències i sensibilització.
Serveis financers no especulatius, oferta de serveis assistencials per a la reinserció socio-laboral de les persones, formes de producció energètica renovables. Això és el que fan i d’aquesta manera canvien el món i el fan més semblant a com el voldrien les cooperatives Avancem Santa Clara, Fiare i Som Energia.
Davant aquests exercicis d’imaginació i força per a construir realitat se’ns plantegen moltes preguntes:
Tenim la capacitat d’organitzar societats locals autònomes, auto-gestionades i sostenibles? És possible sortir-se’n amb subministraments locals? És aquest el futur?
Tenim el deure d’auto-organitzar-nos per tal de no continuar alimentant el monstre del capitalisme?
Com a cooperativistes, viviu que el futur serà femení o no serà? Quin paper juga la dona en les vostres organitzacions?
Si creiem en un estat del benestar responsable de satisfer les necessitats bàsiques dels ciutadans: salut, educació, etc. mitjançant uns serveis públics de qualitat als qual els ciutadans contribuïm en la mesura de les nostres possibilitats, és positiva la creació d’opcions alternatives privades?
Veniu a formular les vostres preguntes dissabte 5 a les 12 del migdia al Fòrum Social Girona 2014.
El Grup d’Empordaneses i Empordanesos per a la Solidaritat (GEES) neix la primavera de l’any 1994 com a conseqüència de la desaparició i la posterior mort violenta de Joaquim Vallmajó el 26 d’abril del mateix any a Rwanda. Un dels nostres principals objectius en aquells moments era l’apropament a Àfrica, llavors molt més oblidada que avui.
El GEES sempre ha estat una entitat formada per voluntaris, i tots els recursos que rebem van destinats directament als projectes, que intentem treballar amb la màxima eficiència i responsabilitat.
Durant aquests vint anys el objectius s’han definit i concretat en quatre eixos principals: la cooperació al desenvolupament mitjançant el codesenvolupament, la sensibilització, la pau i la justícia.
Aquests objectius són:
1.- Promoció del respecte a la diversitat cultural mitjançant actes o estudis amb
qualsevol entitat, associació o organisme que tingui la mateixa finalitat.
2.- Coordinació o suport a diferents grups vinculats a la solidaritat i la cooperació a partir de la participació en diferents tipus de xarxes locals o supralocals.
3.- Treballar per la cooperació i desenvolupament a països del sud a partir de la realització de projectes de codesenvolupament amb l’entitat d’immigrants senegalesos Kawral Fuladu.
4. Recerca i divulgació de material i propostes relacionades amb la solidaritat i la cooperació, mitjançant exposicions, xerrades, publicacions i actes públics.
5.-Divulgació de la cultura de la pau, mitjançant actes, campanyes i publicacions.
6.- El nostre suport incondicional a la tasca de la Xarxa per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica del Grans Llacs, en memòria d’en Quim Vallmajó, perquè es conegui la realitat de la zona de l’Àfrica central, es faci justícia i es treballi perla reconciliació dels rwandesos. Aquest suport es concreta amb tota la feina realitzada pel nostre suport i divulgació de la querella criminal presentada a l’Audiència Nacional contra alts càrrecs de Rwanda per l’assassinat de Quim Vallmajó i sis espanyols més durant el genocidi de Rwanda, presentada pel Fòrum per la Justícia a l’Àfrica Central
Al GEES creiem que, encara que la situació a casa nostra és complicada a causa de la crisi dels darrers set anys, no s’ha d’oblidar que la situació és pitjor als països del sud i que allà fa molts més anys que pateixen en una crisi crònica. Per tant, cal que es continuï donant suport a les polítiques públiques en contra de la pobresa al nostre país i també a les que van encaminades als països pobres. Ara és el moment de ser més solidaris que mai i creiem que no s’ha de renunciar al 0,7% del pressupost per a la solidaritat i cooperació que teníem fins ara, per exemple, a l’Ajuntament de Figueres.
Grup d’Empordaneses i Empordanesos per a la Solidaritat
L’atorgament a dit i de forma obscura de contractes a fundacions, agències i altres formes que es regeixen pel dret privat i de difícil seguiment, com hem analitzat a fons i hem denunciat públicament, és una autèntica envestida de la sanitat privada a la nostra sanitat pública, fins ara capdavantera a tot el món, no només en qualitat, investigació i atenció a les persones malaltes, sinó també com a culminació d’un dret universal a la sanitat i d’acompliment dels drets humans.
El debat ara és sanitat pública vs. dictadura sanitària, entenent aquest concepte com la incapacitat del poble per exercir la seva sobirania en la gestió, i en el control de la gestió, de la seva sanitat, aspecte aquest que també tenim ben documentat.
La professionalització de la gestió de la sanitat ha creat una elit d’experts que es comporten com a ‘tecnòcrates sanitaris’ que presenten les seves tesis com si vinguessin de més enllà del bé i del mal. A Catalunya, ESADE i IESE són dos exemples de les altes escoles d’administració inequívocament alineades amb posicionaments neoliberals. Així, l’expertesa en aspectes tècnics va sempre ben acompanyada d’un atac constant a la intervenció de l’Estat (doble llenguatge enganyós, ja que són els primers a saber com beneficiar-se de les ajudes, subvencions i contractes de l’Estat), la reiterada petició de l’abolició dels processos de fiscalització governamentals i el relaxament dels marcs reguladors del sector.
Suposem que –tal com ells mateixos pregonen– aquesta elit té la vareta màgica de la gestió. Acceptem, per un moment, que els seus coneixements “d’expert” aconsegueixen estalviar en la prestació de serveis sanitaris. ¿Quin benefici obté el ciutadà d’aquesta suposada excel·lència si després els estalvis aconseguits en comptes de repercutir en la millora dels serveis s’aparta de la gestió del que és públic i va a parar directament al compte de resultats, o a les comptabilitats B, o a les butxaques dels amics, dels seus interessos i de la sanitat privada?
Per analitzar el desenvolupament de la situació en el món àrab, sobretot als processos revolucionaris i de canvi que estan tenint lloc en diferents països, cal partir dels següents conceptes:
– El fracàs dels règims àrabs, tant els règims reaccionaris i monàrquics, com també els règims que en un moment de la història van ser fruit de la lluita per la independència nacional o liderats pel moviment nacionalista àrab. El fracàs a l’hora de donar respostes a les aspiracions legitimes dels pobles àrabs a nivell econòmic, social, de llibertats, i també a nivell de la dignitat nacional.
– Els processos revolucionaris no són espontanis, sinó que són el fruit de l’acumulació de lluites i moviments de protesta en un ampli espectre: sindical, nacional, social i polític.
– És un equivocació anomenar a les revoltes populars la “primavera àrab”. Són processos oberts, amb avanços i retrocessos, no són una línia recta ni un procés acabat. Actualment, molts d’aquests països que han viscut revoltes populars pateixin contrarevolucions que posen en perill els objectius inicials de les revolucions “llibertat, justícia social i dignitat”. Les contrarevolucions són sostingudes pels EEUU, Europa i els països reaccionaris del Golf Pèrsic. Aquestes forces aposten per l’islam polític i els jihadistes per tal de liquidar les aspiracions democràtics dels pobles àrabs o fins i tot en la violència per tal de provocar guerres civils i el desmembrament dels països.
– En els processos revolucionaris i de canvi, els drets de la dona ocupen un lloc de primera línia. La igualtat entre dones i homes és al centre dels avanços en llibertats democràtiques i cíviques. No és cap exageració destacar que el futur de les revolucions depèn de si s’avança o no en els drets de les dones i en la laïcitat de la societat. Fins i tot en alguns països del Golf Pèrsic, com és el cas de l’Aràbia Saudita, els vents de canvi democràtic estan en mans del moviment feminista.
– La causa palestina continua sent el nucli central de les lluites dels pobles àrabs. Les aspiracions del poble palestí a tenir un estat independent i viable, i el retorn de més de tres milions de refugiats palestins a les seves terres -sobre les bases de les resolucions de l’ONU i de la legalitat internacional- són indispensables per arribar a un Orient Mitjà pròsper i en pau. Lamentablement, les polítiques dels Estats Units i d’Europa volen assegurar la superioritat de l’Estat d’Israel i el domini sobre les riqueses energètiques de la regió.
– Un element que intervé en l’actualitat i que influirà directament sobre el futur de la regió és la caiguda de l’ordre internacional unipolar imposat després de la caiguda de l’URSS, per part dels EEUU. Segurament, els esdeveniments de la zona han contribuït a la consolidació d’aquest nou ordre internacional multipolar, on Rússia i els països BRICS han tornat a la regió amb força.
– Les experiències dramàtiques de la regió i d’altres llocs del món demostren que les intervencions militars estrangeres no aporten ni democràcia ni llibertat per als pobles; només provoquen més morts i més violència.
Ghassan Saliba Zeghondi, responsable de Polítiques de Cohesió Social i del Món Àrab en CCOO de Catalunya
fscatgirona.wordpress.com 
