Els procesos revolucionaris al món àrab

tahrir-e1379679183575

Per analitzar el desenvolupament de la situació en el món àrab, sobretot als processos revolucionaris i de canvi que estan tenint lloc en diferents països, cal partir dels següents conceptes:

– El fracàs dels règims àrabs, tant els règims reaccionaris i monàrquics, com també els règims que en un moment de la història van ser fruit de la lluita per la independència nacional o liderats pel moviment nacionalista àrab. El fracàs a l’hora de donar respostes a les aspiracions legitimes dels pobles àrabs a nivell econòmic, social, de llibertats, i també a nivell de la dignitat nacional.

– Els processos revolucionaris no són espontanis, sinó que són el fruit de l’acumulació de lluites i moviments de protesta en un ampli espectre: sindical, nacional, social i polític.

– És un equivocació anomenar a les revoltes populars la “primavera àrab”. Són processos oberts, amb avanços i retrocessos, no són una línia recta ni un procés acabat. Actualment, molts d’aquests països que han viscut revoltes populars pateixin contrarevolucions que posen en perill els objectius inicials de les revolucions “llibertat, justícia social i dignitat”. Les contrarevolucions són sostingudes pels EEUU, Europa i els països reaccionaris del Golf Pèrsic. Aquestes forces aposten per l’islam polític i els jihadistes per tal de liquidar les aspiracions democràtics dels pobles àrabs o fins i tot en la violència per tal de provocar guerres civils i el desmembrament dels països.

– En els processos revolucionaris i de canvi, els drets de la dona ocupen un lloc de primera línia. La igualtat entre dones i homes és al centre dels avanços en llibertats democràtiques i cíviques. No és cap exageració destacar que el futur de les revolucions depèn de si s’avança o no en els drets de les dones i en la laïcitat de la societat. Fins i tot en alguns països del Golf Pèrsic, com és el cas de l’Aràbia Saudita, els vents de canvi democràtic estan en mans del moviment feminista.

– La causa palestina continua sent el nucli central de les lluites dels pobles àrabs. Les aspiracions del poble palestí a tenir un estat independent i viable, i el retorn de més de tres milions de refugiats palestins a les seves terres -sobre les bases de les resolucions de l’ONU i de la legalitat internacional- són indispensables per arribar a un Orient Mitjà pròsper i en pau. Lamentablement, les polítiques dels Estats Units i d’Europa volen assegurar la superioritat de l’Estat d’Israel i el domini sobre les riqueses energètiques de la regió.

– Un element que intervé en l’actualitat i que influirà directament sobre el futur de la regió és la caiguda de l’ordre internacional unipolar imposat després de la caiguda de l’URSS, per part dels EEUU. Segurament, els esdeveniments de la zona han contribuït a la consolidació d’aquest nou ordre internacional multipolar, on Rússia i els països BRICS han tornat a la regió amb força.

– Les experiències dramàtiques de la regió i d’altres llocs del món demostren que les intervencions militars estrangeres no aporten ni democràcia ni llibertat per als pobles; només provoquen més morts i més violència.

Ghassan Saliba Zeghondi, responsable de Polítiques de Cohesió Social i del Món Àrab en CCOO de Catalunya              

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s