El Temps és Cor

Els Bancs del Temps són iniciatives que neixen com a resposta a aquella màxima thatcheriana que resava amb força que no existeix la societat, que només hi ha individus o com a molt famílies. Una sentència que en molts sentits ha impregnat les nostres ciutats, generant una sèrie d’efectes nocius fàcilment reconeixibles i senzillament resumibles en l’augment de la soledat. Soledat de la gent gran que viu enclaustrada als seus pisos, la soledat dels infants i joves entre pantalla i pantalla i amb uns pares que si treballen no concilien, o la soledat d’uns adults que només troben en els espais regulats pels diners llocs on socialitzar-se. Per dir-ne alguns. Cada cop més individus, cada cop més sols.

Els Bancs del Temps no només reivindiquen l’existència d’una entitat anomenada comunitat/societat sinó que pretenen obrir espais on trencar les lògiques establertes fins ara: individu, diners com agents únics per a l’articulació de la relacions humanes, desigualtat de reconeixement en funció del teu paper en el mercat.

Els Bancs del Temps són coneixença, confiança, col•laboració, cooperació, intercanvi; en definitiva són vincles. Són un procés de (re)aprenentatge de la interdependència: que la meva satisfacció, la meva felicitat, està estretament lligada a la dels meus veïns. I aprendre i valorar tot el que som i sabem fora de la lògica del benefici econòmic, prenent consciència que tothom forma part d’una extensa i abundant xarxa de recursos. Dels quals només en podem ser partícips si ens decidim a perdre la por i obrir-los a la comunitat. En la mesura en que ens mantinguem en les pors i els dubtes, en tant que no ens decidim a obrir les nostres capacitats als altres, seguirem atrapats en l’escassetat.

Els Bancs del Temps et conviden a reconèixer què ets capaç de fer lluny de les desigualtats monetàries. Tota funció té el mateix valor i tota funció és útil per la comunitat. Una hora de flequer és igual a una hora de mestre. Què faries si no depenguessis dels diners? Si sabessis que mai et faltarà de res? Que sempre hi haurà algú per donar-te recolzament si mai et falta alguna cosa?

Sense cap mena de dubte aquestes són algunes de les qüestions centrals dels Banc del Temps, la proclamació d’un món ple d’abundància si decidim viure de manera conjunta i col•laborativa, sense por a oferir i sense dubtes a l’hora de demanar. Perquè oferir és fer allò que t’omple, i demanar no és altra cosa que convidar als altres a fer allò que els enriqueix i realitza.

Si entrellacem i compartim els nostres recursos, les nostres habilitats, els nostres desitjos, no hi haurà espai per la mancança ni per l’aïllament que tant ens emmalalteix, que genera recels i desconfiances. L’únic que necessitem és reorientar el nostre temps, ja que el temps no brilla ni és un metall preciós. El temps batega, el temps és cor.

Banc del Temps de Palau