El negoci de la sanitat

L’atorgament a dit i de forma obscura de contractes a fundacions, agències i altres formes que es regeixen pel dret privat i de difícil seguiment, com hem analitzat a fons i hem denunciat públicament, és una autèntica envestida de la sanitat privada a la nostra sanitat pública, fins ara capdavantera a tot el món, no només en qualitat, investigació i atenció a les persones malaltes, sinó també com a culminació d’un dret universal a la sanitat i d’acompliment dels drets humans.

El debat ara és sanitat pública vs. dictadura sanitària, entenent aquest concepte com la incapacitat del poble per exercir la seva sobirania en la gestió, i en el control de la gestió, de la seva sanitat, aspecte aquest que també tenim ben documentat.

La professionalització de la gestió de la sanitat ha creat una elit d’experts que es comporten com a ‘tecnòcrates sanitaris’ que presenten les seves tesis com si vinguessin de més enllà del bé i del mal. A Catalunya, ESADE i IESE són dos exemples de les altes escoles d’administració inequívocament alineades amb posicionaments neoliberals. Així, l’expertesa en aspectes tècnics va sempre ben acompanyada d’un atac constant a la intervenció de l’Estat (doble llenguatge enganyós, ja que són els primers a saber com beneficiar-se de les ajudes, subvencions i contractes de l’Estat), la reiterada petició de l’abolició dels processos de fiscalització governamentals i el relaxament dels marcs reguladors del sector.

Suposem que –tal com ells mateixos pregonen– aquesta elit té la vareta màgica de la gestió. Acceptem, per un moment, que els seus coneixements “d’expert” aconsegueixen estalviar en la prestació de serveis sanitaris. ¿Quin benefici obté el ciutadà d’aquesta suposada excel·lència si després els estalvis aconseguits en comptes de repercutir en la millora dels serveis s’aparta de la gestió del que és públic i va a parar directament al compte de resultats, o a les comptabilitats B, o a les butxaques dels amics, dels seus interessos i de la sanitat privada?

Albano Dante (Cafèambllet)

Els procesos revolucionaris al món àrab

Per analitzar el desenvolupament de la situació en el món àrab, sobretot als processos revolucionaris i de canvi que estan tenint lloc en diferents països, cal partir dels següents conceptes:

– El fracàs dels règims àrabs, tant els règims reaccionaris i monàrquics, com també els règims que en un moment de la història van ser fruit de la lluita per la independència nacional o liderats pel moviment nacionalista àrab. El fracàs a l’hora de donar respostes a les aspiracions legitimes dels pobles àrabs a nivell econòmic, social, de llibertats, i també a nivell de la dignitat nacional.

– Els processos revolucionaris no són espontanis, sinó que són el fruit de l’acumulació de lluites i moviments de protesta en un ampli espectre: sindical, nacional, social i polític.

– És un equivocació anomenar a les revoltes populars la “primavera àrab”. Són processos oberts, amb avanços i retrocessos, no són una línia recta ni un procés acabat. Actualment, molts d’aquests països que han viscut revoltes populars pateixin contrarevolucions que posen en perill els objectius inicials de les revolucions “llibertat, justícia social i dignitat”. Les contrarevolucions són sostingudes pels EEUU, Europa i els països reaccionaris del Golf Pèrsic. Aquestes forces aposten per l’islam polític i els jihadistes per tal de liquidar les aspiracions democràtics dels pobles àrabs o fins i tot en la violència per tal de provocar guerres civils i el desmembrament dels països.

– En els processos revolucionaris i de canvi, els drets de la dona ocupen un lloc de primera línia. La igualtat entre dones i homes és al centre dels avanços en llibertats democràtiques i cíviques. No és cap exageració destacar que el futur de les revolucions depèn de si s’avança o no en els drets de les dones i en la laïcitat de la societat. Fins i tot en alguns països del Golf Pèrsic, com és el cas de l’Aràbia Saudita, els vents de canvi democràtic estan en mans del moviment feminista.

– La causa palestina continua sent el nucli central de les lluites dels pobles àrabs. Les aspiracions del poble palestí a tenir un estat independent i viable, i el retorn de més de tres milions de refugiats palestins a les seves terres -sobre les bases de les resolucions de l’ONU i de la legalitat internacional- són indispensables per arribar a un Orient Mitjà pròsper i en pau. Lamentablement, les polítiques dels Estats Units i d’Europa volen assegurar la superioritat de l’Estat d’Israel i el domini sobre les riqueses energètiques de la regió.

– Un element que intervé en l’actualitat i que influirà directament sobre el futur de la regió és la caiguda de l’ordre internacional unipolar imposat després de la caiguda de l’URSS, per part dels EEUU. Segurament, els esdeveniments de la zona han contribuït a la consolidació d’aquest nou ordre internacional multipolar, on Rússia i els països BRICS han tornat a la regió amb força.

– Les experiències dramàtiques de la regió i d’altres llocs del món demostren que les intervencions militars estrangeres no aporten ni democràcia ni llibertat per als pobles; només provoquen més morts i més violència.

Ghassan Saliba Zeghondi, responsable de Polítiques de Cohesió Social i del Món Àrab en CCOO de Catalunya              

El dret a la terra és el dret a l’alimentació

Guatemala, març del 2011: en només quatre dies, un espectacular operatiu militar i policial aconsegueix desallotjar de la vall de Polochic a 769 famílies q’eqchi’es que han quedat en l’abandó. El registre “in situ” dels desallotjaments i entrevistes amb actors claus ens ajuden a entendre l’actual problemàtica agrària a Guatemala. Un exemple clar d’acaparament de terra, una tendència cada vegada més estesa que, sota l’aparença d’inversió en agricultura, dóna lloc a desallotjaments, violacions dels drets humans i destrucció de les formes de vida de comunitats vulnerables.
​L’acaparament de terres és el procés pel qual empreses o governs adquireixen terres de manera il·legítima i poc transparent, sigui mitjançant processos de privatització, vendes massives, concessions a llarg termini o fins i tot ocupació d’aquestes terres de manera il·legal i violenta. A la pràctica, això implica desallotjaments forçosos, la destrucció dels mitjans de vida de les famílies camperoles, a més de conflictes entre la població local i els inversors.

​L’expansió de monocultius per a l’exportació deixa a les poblacions desprotegides i viola els drets humans. En l’última dècada es va vendre una extensió equivalent a quatre vegades la mida d’Espanya (203 milions d’ha). Una superfície en la qual es podrien conrear aliments per a mil milions de persones, el mateix nombre que pateix la fam arreu del món. Àfrica i Amèrica Llatina son les regions més afectades per aquesta “febre” mundial per la terra.
En les últimes dues dècades Guatemala ha passat de ser autosuficient en termes alimentaris, produint els grans bàsics per a l’alimentació de la població i els animals, a ser un país altament dependent de la importació de grans bàsics i sotmès al vaivé de preus del mercat internacional. Avui el 53,7% de la població viu en condicions de pobresa , xifra que arriba al 71,3% de la població a l’àrea rural.

Polochic és un exemple clar dels efectes de la concentració de terres per a la producció d’agrocombustibles Al març 2011 el govern va desallotjar violentament a 14 comunitats Q’eqchi ‘s a la Vall del Polochic (769 famílies). Al juny de 2011, la Comissió Interamericana de Drets Humans va emetre una resolució on va atorgar mesures cautelars en 4 aspectes fonamentals: alimentació, salut , alberg i seguretat. Davant els reiterats incompliments al març 2012, s’inicia una Marxa Indígena, Camperola i Popular que des Cobán va arribar fins a la capital. Fruit d’aquesta marxa i de la pressió internacional gràcies a la campanya llençada per Oxfam en el marc de la campanya CREIX, el Govern de Guatemala va lliurar, el passat 19 d’octubre, les primeres terres compromeses a 140 famílies de camperols i camperoles desallotjades el 2011. El lliurament té en compte les demandes plantejades amb anterioritat, com un títol de propietat, per garantir unes condicions bàsiques en els nous assentaments.

 

Oxfam Intermon

 

Es posen a la venda els tiquets del dinar solidari del Fòrum Social Català a Girona

L’Escudella Solidària és l’encarregada de fer el dinar (amb opció vegetariana) del Fòrum Social Català a Girona que es farà el proper 5 d’abril a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. Els tiquets pel dinar es podran adquirir anticipadament a un preu popular de 7 €, a partir del divendres 28 de març. Tots els beneficis del dinar es destinaran a l’Escudella Solidària, una entitat de Santa Eugènia que treballa amb l’objectiu d’aconseguir l’empoderament de les persones, a través del treball comunitari.

El menú del FSCAT inclou Amanida, Arròs, Fruita i beguda i es farà a partir de les 14h. a la Plaça Sant Domènec de Girona, davant de la facultat que acull el Fòrum. Es poden adquirir els tiquets en els següents punts:

GIRONA

· Coordinadora d’ONG Solidàries: Mestre Francesc Civil, 3, baixos

· Ateneu 24 de Juny: Carrer Ferreries Velles 11, Baixos 3

· Associació Naturalistes de Girona: Nou del Teatre, 18

· Casal Independentista El Forn: Plaça sant Pere, 4

SALT

· Casal Independentista de Salt: Carrer Llarg, 41

 

+ INFO: www.fscatgirona.cat | @fscatgirona | facebook.com/fscatgirona | #moupeça

 

Diner lliure per una societat lliure

Antigament, el troc (intercanvi directe) regia les relacions econòmiques entre les persones. La complexitat de les societats modernes, però, va requerir l’ús de la moneda com a instrument de mesura i d’intercanvi, generant la dinàmica mercaderia-diner-mercaderia.

En l’actualitat, l’economia real s’ha vist relegada a un 2.5% en pro de l’economia especulativa (diner per diner). Les conseqüències d’aquest gir històric es tradueixen en tot un conjunt de pràctiques nocives supeditades al compromís amb els bancs com desigualtat, individualisme, competitivitat o sobreexplotació de recursos i persones. La moneda ja no és una eina per a establir equivalències, sinó un bé en si mateix. I es tracta d’un bé escàs (emès i controlat per entitats privades), car (genera interessos i, per tant, deute a qui en necessita) i acumulable (estimula inversions d’alta rendibilitat relacionades amb guerres, drogues, prostitució…).

Recuperar el sentit original del diner i superar les mancances del sistema hegemònic és l’objectiu de les monedes socials (2500 experiències en més de 40 països). Són sistemes emesos per la comunitat, sense interessos i no acumulables. Relocalitzen l’economia i eviten que es dispersi en circuits especulatius (un Chiemgauer –moneda social alemanya– es reinverteix a la comunitat 18 cops l’any, el triple que l’euro). Són monedes associades a valors com la confiança, la reciprocitat, la solidaritat i l’ecologia.

Com afirma el sociòleg Dídac Costa, la moneda social no vol monetaritzar relacions  com la donació, l’intercanvi directe o l’autosuficiència comunitària i familiar, sinó generar mecanismes de transició entre aquests i l’ús majoritari de l’euro. Cooperatives de producció i consum, ateneus, centres socials, petits comerços, ONG’s, entitats ecologistes, feministes o de defensa dels drets lingüístics, culturals, socials i laborals  tenen a les mans l’eina per canviar les seves relacions econòmiques, deixant de banda l’euro i optant per sistemes més coherents amb el seu discurs.

 

Ecoxarxa Girona

Projecte Carbó

La Cooperativa IDÀRIA, SCCL, és una cooperativa de treball i d’inserció sense ànim de lucre, creda finals d’octubre de 2012 per membres de l’Associació Llagostera Solidària (ONG) amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Llagostera, amb l’objectiu de generar nous llocs de treball per a persones en risc d’exclusió. La cooperativa ofereix serveis de neteja i de jardineria entre d’altres, i té a més diversos projectes iniciats: “Nuari” (projecte de costura) i “Dinkiraa” (botiga), ambdós gestionats per Llagostera Solidària; i el projecte “Carbó d’Ardenya i Gavarres”.

En concret, el projecte “Carbó d’Ardenya i Gavarres”, pretén la recuperació i dinamització socio-econòmica del territori: l’Ardenya i les Gavarres, generant ocupació. El projecte persegueix la creació de nous llocs de treball, la rendibilització de la gestió forestal de l’Ardenya i les Gavarres i la recuperació, des de la contemporaneïtat, d’un ofici perdut: el carboneig.

L’equip multidisciplinar impulsor d’aquest projecte està format principalment pels socis integrants de la Cooperativa d’Inserció Laboral IDÀRIA SCCL Enric Ramionet, Rafel Villena, Joan Claramunt, l’enginyer tècnic forestal Ricard Grabulosa, l’enginyer tècnic industrial Joan Gala, i la tècnica en gestió i comunicació cultural Annaïs Pascual. Formen part de l’equip i col·laboren en el projecte el dissenyador gràfic Samuel Flotat, el gestor cultural Marc Ojosnegros, la psicòloga i tècnica en recursos humans Julie Dreneau, l’enginyer tècnic agrícola Jordi Serrat i el constructor Xavier Ramírez. Tots ells professionals molt compromesos amb el territori i amb la realitat social actual.

El fum de les carboneres forma part d’un passat oblidat de les Gavarres i de l’Ardenya, un ofici, el del carboner, que contribuïa de manera natural a la gestió dels boscs i aportava beneficis complementaris als qui hi treballaven. El carboneig coexistia amb d’altres usos del bosc avui perduts. Encendre una carbonera a les Gavarres és tota una festa, que recupera un passat no massa llunyà. Aquest projecte es proposa recuperar el carboneig i posar de nou al mercat Carbó de l’Ardenya i les Gavarres.

El context econòmic i social actual ens porta a mirar al passat amb ulls del present i buscar-hi estratègies de supervivència pel futur. Aquest projecte vol ser una proposta innovadora i suggerent, necessària, inclusiva i dinamitzadora, amb possibilitats de futur, rendible i sostenible tenint en compte les necessitats humanes i mediambientals del territori.

La tècnica, avui, ens permet repensar l’ofici del carboneig. Sense desvirtuar les qualitats i beneficis del producte: el carbó; el projecte pretén produir-ne de manera més viable i eficient, tot duent a terme tasques necessàries per a la prevenció d’incendis en paral·lel a la producció, mitjançant carboneres metàl·liques que permetin coure el carbó en quantitats menors, en menys temps i in situ.

Actualment el projecte, que ja té un any i mig de vida i continua en fase pilot, dóna feina a 6 persones. Es va donar a conèixer el passat juliol amb una campanya de micromecenatge popular i gràcies a aquest suport, al de Llagostera Solidaria i l’Ajuntament de Llagostera, avui compta amb el recolzament del Consorci de les Gavarres, el Consorci d’Ardenya-Cadiretes, Retecork Xarxa de Territoris Surers, Acció Solidaria Contra l’Atur i amb la Fundació Hope Projects.

  

Cooperativa Idària

L’Escudella, solidària

Ja fa més d’un any que Escudella Solidària ha consolidat un conjunt de persones, amb un objectiu comú: la solidaritat participativa.

Sota conceptes tals com la solidaritat, la participació, la col·laboració i la cooperació, hem involucrat persones en aquest projecte per a generar una nova manera de pensar i de treballar junts i juntes a favor del benestar comú. Sota aquests paradigmes ens hem reunit amb l’única intenció de donar-li la volta a l’actual model de voluntariat (subjacent a la majoria de les nostres associacions i tan difícil de sostenir) constituint-nos com una organització cooperativa generadora de treball col·laboratiu i de participació social.

L’actual crisi ha posat de manifest una de les debilitats de la nostra societat: l’individualisme radical. Individualisme que pretenem revertir a través d’aquest projecte.

La nostra voluntat de ser està basada en la intenció de tornar la il·lusió, la dignitat i la ferma creença que, entre tots i totes, podem canviar la nostra realitat a través del treball en comunitat. Podem recrear la autoocupació prioritzant les habilitats, ambicions i l’emprenedoria de cadascuna de les persones participants, per davant d’altres factors condicionants a l’hora d’accedir al mercat laboral.

A més, i dins d’aquest context d’esforç, implicació, participació i treball conjunt, volem que els associats de l’Escudella Solidària tinguin dret a una sèrie de serveis. Serveis quotidians, formatius, d’oci i d’aprenentatge, son només alguns pels quals necessitem diners per accedir-hi. En aquest sentit, des d’Escudella Solidària proposem com a moneda de canvi el nostre esforç i implicació en els projectes.

Des del projecte volem garantir la igualtat d’oportunitats, l’accés als serveis que necessitin i/o la possibilitat d’oferir-ne de propis.

Serveis a canvi de serveis. Serveis a canvi d’esforç. Autoocupació producte del teu esforç. Esforç per un objectiu comú. Un model alternatiu. Obert per a tothom que hi vulgui participar, independentment del seu poder adquisitiu i/o estatus social.

Aquesta és la vertadera igualtat d’oportunitats. La que ens “mesura” a tots i totes pel nostre esforç, deixant de banda situacions socials i laborals que, en gran mesura, son puntuals i/o producte de l’atzar.

Dins d’aquest context d’igualtat volem consolidar el model comunitari a on, a través de la implicació i el respecte mutu, reforcem les relacions humanes i potenciem la solidaritat participativa i el treball en grup. Un model engegat en aquest context de crisi, però que ha de perdurar a llarg termini ja que, independentment de com sigui el futur, el primer són les persones.

Escudella Solidària

El Temps és Cor

Els Bancs del Temps són iniciatives que neixen com a resposta a aquella màxima thatcheriana que resava amb força que no existeix la societat, que només hi ha individus o com a molt famílies. Una sentència que en molts sentits ha impregnat les nostres ciutats, generant una sèrie d’efectes nocius fàcilment reconeixibles i senzillament resumibles en l’augment de la soledat. Soledat de la gent gran que viu enclaustrada als seus pisos, la soledat dels infants i joves entre pantalla i pantalla i amb uns pares que si treballen no concilien, o la soledat d’uns adults que només troben en els espais regulats pels diners llocs on socialitzar-se. Per dir-ne alguns. Cada cop més individus, cada cop més sols.

Els Bancs del Temps no només reivindiquen l’existència d’una entitat anomenada comunitat/societat sinó que pretenen obrir espais on trencar les lògiques establertes fins ara: individu, diners com agents únics per a l’articulació de la relacions humanes, desigualtat de reconeixement en funció del teu paper en el mercat.

Els Bancs del Temps són coneixença, confiança, col•laboració, cooperació, intercanvi; en definitiva són vincles. Són un procés de (re)aprenentatge de la interdependència: que la meva satisfacció, la meva felicitat, està estretament lligada a la dels meus veïns. I aprendre i valorar tot el que som i sabem fora de la lògica del benefici econòmic, prenent consciència que tothom forma part d’una extensa i abundant xarxa de recursos. Dels quals només en podem ser partícips si ens decidim a perdre la por i obrir-los a la comunitat. En la mesura en que ens mantinguem en les pors i els dubtes, en tant que no ens decidim a obrir les nostres capacitats als altres, seguirem atrapats en l’escassetat.

Els Bancs del Temps et conviden a reconèixer què ets capaç de fer lluny de les desigualtats monetàries. Tota funció té el mateix valor i tota funció és útil per la comunitat. Una hora de flequer és igual a una hora de mestre. Què faries si no depenguessis dels diners? Si sabessis que mai et faltarà de res? Que sempre hi haurà algú per donar-te recolzament si mai et falta alguna cosa?

Sense cap mena de dubte aquestes són algunes de les qüestions centrals dels Banc del Temps, la proclamació d’un món ple d’abundància si decidim viure de manera conjunta i col•laborativa, sense por a oferir i sense dubtes a l’hora de demanar. Perquè oferir és fer allò que t’omple, i demanar no és altra cosa que convidar als altres a fer allò que els enriqueix i realitza.

Si entrellacem i compartim els nostres recursos, les nostres habilitats, els nostres desitjos, no hi haurà espai per la mancança ni per l’aïllament que tant ens emmalalteix, que genera recels i desconfiances. L’únic que necessitem és reorientar el nostre temps, ja que el temps no brilla ni és un metall preciós. El temps batega, el temps és cor.

Banc del Temps de Palau

Escletxes, una proposta de materials per a la sensibilització social i l’educació en valors

Des de l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador, AEPCFA, solidària amb l’alfabetització del poble de Nicaragua, ens preocupa i treballem des de fa anys, a Catalunya i arreu, l’àmbit de l’educació per al desenvolupament (EpD) i la solidaritat internacionalista. Amb la Campanya de difusió, sensibilització i educació per al desenvolupament “Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan daukaia, lan takaia, swakwi takaia”, duta a terme durant el 2012, vam iniciar un procés d’elaboració ric, mobilitzador i participatiu de materials didàctics, de debat i de difusió, cercant la sensibilització i l’educació en valors. Al llarg d’aquesta campanya es feia patent la necessitat de crear i consolidar un grup de treball local i estable, compromès i solidari i comptar amb materials didàctics específics. Així va néixer, amb la col·laboració de l’Àrea de Solidaritat i Cooperació de l’Ajuntament de Girona, Escletxes.

Escletxes integra cinc vídeos curts (entre 1:52 i 12:27 min.) de realisme social realitzats per l’infògraf solidari Pep Caballé, que volen ser cinc invitacions al debat i a l’acció solidària sobre cinc paraules desafiants: alfabetització, solidaritat, compromís, dona i internacionalisme. Acompanya aquest material audiovisual un text informatiu sobre la metodologia dels Cercles de Lectura i Formació divulgats per Paulo Freire i una guia didàctica de cadascun dels vídeos per tal de facilitar la reflexió, el debat i l’acció.

Hem elaborat materials didàctics molt senzills i fàcils de reproduir per tal d’assegurar la sostenibilitat i difusió que intenten fomentar el voluntariat, el treball cooperatiu i el compromís solidari.

Hem d’assenyalar també que el grup de joves en formació al voltant d’aquest projecte pretén assolir un objectiu prioritari: fer visible i augmentar el compromís ciutadà gironí amb la ciutat germana de Bluefields (RAAS, Nicaragua) i, en general, amb qualsevol iniciativa solidària ciutadana. No obstant això, creiem que poden ser utilitzats en contextos ben diferents.

Finalitzem aquesta presentació amb una reflexió més general. Creiem que és urgent intensificar la lluita contra l’analfabetisme polític i la desinformació que caracteritza avui la nostra societat. La futura República Catalana que somiem, en el marc d’un altre món possible en transició cap al socialisme del segle XXI, ha de prioritzar l’eradicació dels analfabetismes, l’absolut, el digital i el polític i fer del país una gran escola que garanteixi l’accés de tothom a l’educació al llarg de la vida. Només un país poblat d’homes i dones lliures, crítiques, formades i informades, i solidàries tindrà futur. I en el camí cap a la construcció d’aquesta societat s’emmarquen els materials d’Escletxa.

Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador

El paper social de les entitats diocesanes a Catalunya i arreu del món. Rellevant? Necessari? Criticable?

El paper social de les entitats diocesanes a Catalunya i arreu del món, generalment resulta molt criticat per la societat a causa del desconeixement que se’n té. Tot hi contribueix: l’abast i els límits que té l’administració pública en l’exercici de les seves funcions, el contingut discriminatori de les lleis i de les polítiques socials (que són gens o poc solidàries), la falta de coneixement sobre les entitats diocesanes i la falta de comprensió de les persones que ajuden cristianament o espiritualment, actuant de forma voluntària sense rebre o esperar res a canvi…

“L’administració pública ajuda a qui té alguna cosa però no a qui no té res” i l’Església, les seves entitats, el cristià de Catalunya i d’arreu del món, malauradament, o per sort, “Ajuda a qui té alguna cosa i a qui no té res”.

Durant aquesta xerrada exposarem exemples que serviran per confirmar aquestes premisses. Posteriorment, exposarem el paper de les entitats diocesanes de Catalunya i d’arreu del món.

Creiem que l’Església i les entitats diocesanes són rellevants i necessàries perquè estan formades per persones que s’interrelacionen en base a una ideologia cristiana; tot i que tots tenim i actuem conforme a una o altra ideologia, encara que alguns ni se n’adonen que la tenen. Actuar en base a una ideologia no ha de ser criticable, sempre i quan no atempti contra els valors i els drets de les persones.

Durant la sessió, us exposarem què significa actuar i ajudar a persones des d’una visió cristiana i què significa ser voluntari (cristià o no) d’una entitat diocesana. També exposarem el paper d’aquestes d’entitats, tant a Catalunya com arreu del món, ja que considerem que tenen un paper rellevant i necessari per al benestar i el progrés social.

La xerrada al Forum Social Català – Girona 2014 correrà a càrrec de la Dra. Mª del Mar Galcerán Peiró, directora del CCU de Barcelona i pedagoga, i comptarà amb el suport del Sr.Fco. Javier Quirós San Román, president del CCU de Girona i advocat.