Per un nou model energètic

El model econòmic actual es basa principalment en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció d’energia barata i abundant. Tanmateix, s’ha demostrat que aquest mètode de producció és insostenible, degut al fet que els recursos que utilitza no són renovables i que generen un fort impacte al medi i també a les persones.

L’energia ha estat mercantilitzada, i el seu accés no es basa en criteris d’equitat i justícia social, sinó en criteris lucratius. Això ha propiciat que més del 13% de la població de Catalunya es trobi en situació de pobresa energètica.

Aquests mateixos criteris de benefici econòmic són els expliquen com és que no s’utilitzen les fonts energètiques renovables que es troben al nostre abast i, en canvi, si que s’utilitzen les provinents d’altres països (convertint-nos en un país depenent energèticament). A més, aquest fet deixa una empremta de contaminació, degradació ambiental, explotació laboral, violència i pobresa als països exportadors.

En l’actualitat, els recursos fòssils s’estan esgotant i això fa que s’encareixin i sorgeixin noves tendències d’especulació sobre els territori, que promouen l’extracció de les últimes reserves disponibles, amb noves tècniques d’extracció fins ara inviables. Actualment no tenim la capacitat de control ni de decisió sobre els mitjans de producció energètics. Tan sols som mers clients d’aquests serveis. Pensem que  hauríem de tenir el dret a decidir com, quan i per a què volem utilitzar aquesta energia.

Per aquests motius, cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades. Tenint en compte els impactes i les desigualtats que genera el model de producció actual, creiem que s’ha d’apostar per un canvi profund, basat en els següents criteris:

– Democràcia: hem de ser capaces de decidir què produïm, com ho produïm i per a què ho produïm. L’energia ha de respondre a les necessitats socials.

– Control social dels mitjans de producció: el control de la producció energètica ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista.

– Sostenibilitat: els recursos fòssils, finits i contaminants, no són una opció de futur. Cal apostar per les energies renovables de manera ferma i considerar les seves capacitats i característiques per fer el sistema sostenible.

– Decreixement energètic: les energies renovables tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat. Ara bé; no les necessitats de l’actual sistema de producció i de consum dels països enriquits (molt intensiu en energia i que no contribueixen al benestar social i ambiental). Per aquest motiu, cal canviar el model de creixement actual i apostar per un decreixement energètic sostenible en aquest països.

– Arrelament al territori i descentralització: el model energètic que es vol impulsar ha de contempla l’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals.

Manifest de constitució de la Xarxa per la sobirania energètica

Trenta entitats, al nou Fòrum Social de Girona

Se celebrarà el dia 5 d’abril a la UdG amb la idea de denunciar el model econòmic

27/02/14 02:00 – GIRONA – NÚRIA ASTORCH

Pisarello , al mig, en la presentació ahir de les jornades.

 Més de trenta entitats cíviques i socials de diferents àmbits de les comarques gironines participaran en el Fòrum Social Català 2014, que es farà el 5 d’abril a la Facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. Aquesta nova edició del fòrum social –el primer va ser el 2010– té com a objectiu denunciar els processos de privatització de béns públics com ara la salut, l’habitatge i l’aigua, així com la retallada de drets socials, i ser un aparador de les experiències de caràcter alternatiu que es duen a terme per combatre l’actual model polític i econòmic. El vicepresident de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Catalunya, Gerardo Pisarello, va parlar ahir, durant la presentació de l’acte, de l’oportunitat de fer un fòrum social en aquests moments, atesa la crisi en què es troba immers l’actual règim polític espanyol i el procés de ruptura que s’impulsa des de Catalunya. Pisarello serà present al fòrum amb una xerrada sobre les perspectives d’un procés constituent a Catalunya. El programa conté trenta-quatre activitats, que estaran dividides en tres eixos: les lluites, els drets cívics i socials, i les alternatives al capitalisme.

 Font: El Punt / Avui

Darrera actualització ( Dijous, 27 de febrer del 2014 02:00 )

Accedeix a la noticia

Creus que un altre món és possible? Et toca #mourepeça

Mireu el nostre video promocional

La llibertat de les dones

La llibertat és aquesta desconeguda per a les dones en la societat patriarcal. La falsa llibertat que proclama el patriarcat mira el sexe de les persones per diferenciar-les, subordinant, desvaloritzant i violentant les que naixem amb sexe de dona.

El patriarcat com a sistema cultural encara hegemònic a Nicaragua i estès pel món, construït des d’antic, consolidat amb el capitalisme, legitimat i beneït pel catolicisme i les diferents religions, suposa que les persones que naixem amb sexe de dona som inferiors i de menys valor, que la nostra missió és reproduir l’espècie, ocuparnos del servei domèstic i tenir cura de franc, sense reconeixement, a costa de la nostra autonomia, dels homes, de la família, de l’església, de la societat.

Des de l’instant de néixer, només per tenir sexe de dona, la nostra llibertat es va coartant, i se’ns mediatitza allò més elemental: decidir sobre el nostre cos, el nostre temps, decidir sobre el nostre ésser i estar al món. Se’ns ensenya que ser dones és ser sotmeses, decents, decoroses, dependents dels homes els quals necessitem per tal que ens protegeixin. El món s’organitza de manera que les dones estiguem en inferioritat de condicions i ens consideren éssers vulnerables. Està tan consolidat el sistema, que homes i dones ho tenim molt endinsat, com que és allò natural, allò lògic, l’ordre social que Déu ha demanat, en la seva saviesa.

Des de nenes aprenem els nostres rols a la casa i no podem anar soles enlloc, ni a l’escola si és lluny, perquè ens pot passar “alguna cosa”, alguna cosa que CEBS de Masaya i Carazo, Nicaragua només passa a les nenes, no pas als nens. Quan som joves, ens adonem que el carrer és molt perillós per a nosaltres: no podem caminar lliurement, encara menys anar soles a llocs públics, perquè ens miren malament, els homes es fiquen amb nosaltres, ens volen tocar, fins i tot ens violen, se senten amb dret a nosaltres. És horrible viure amb aquesta por.

I si ens casem, amb aquest enamorament romàntic que el patriarcat ens ensenya, ens bolquem en la cura del nostre home per demostrar-li un amor que ens aliena de nosaltres mateixes. Dediquem les vint-i-quatre hores del dia esforçant-nos, desgastant-nos i desvetllant-nos per garantir la vida de la nostra família, però diuen que no treballem i els nostres homes comencen a dir- nos que no valem per a res, a controlar què fem, amb qui parlem, amb qui sortim… Després comencen les empentes, cops, maltractament físic i sexual.

Si sortim a treballar a les maquiles o algun altre lloc, aleshores fem el doble de jornada de treball: a casa –que ningú ens paga ni ens reconeix– i a la fàbrica.

Però anem organitzant-nos com a dones, prenem consciència que aquest model patriarcal que reproduïm de generació en generació no és cap ordre diví, sinó un “ordre” social construït, i així com l’hem après, el podem desaprendre. Volem ser lliures del domini dels homes (pares, fills, germans, marits, patrons, polítics, sacerdots), volem una relació d’iguals. Volem igualtat d’oportunitats per a l’accés i control dels recursos econòmics i socials (feina, salut, educació, habitatge, terra, crèdit, oci, cultura). Volem igual distribució de responsabilitats a la casa, homes i dones alhora.

Hem avançat en les lleis, en les polítiques públiques. Hem aconseguit convencions internacionals que parlen dels nostres drets. Hem aconseguit legislacions nacionals per a un millor accés a la justícia i també lluitem per tal que es complexin. Hem aconseguit estar a l’agenda política i pública dels nostres països.

Però la superació del patriarcat no serà possible només prenent consciència i canviant nosaltres, també els homes han de canviar, revisar la construcció de la seva masculinitat, descobrir els beneficis del canvi. Ja hi ha homes que s’estan conscienciant, volent desaprendre, cercant estratègies per canviar la mentalitat masculina.

Moltes dones al llarg de la història hem lluitat per la nostra llibertat i dignitat, per ser considerades d’igual valor com a persones i no desvaloritzades com a dones. La història, androcèntricament explicada, ens ha invisibilitzat, ens ha relegat a ser màrtirs anònimes de la injustícia patriarcal/capitalista/religiosa. Som dones les que anem rescatant aquestes “històries de dones” que ens van precedir, perquè la veritable llibertat que ens convoca per igual en néixer, ningú ens l’està restituint, sinó que l’estem conquerint amb la nostra presa de consciència, lluita, organització, participació ciutadana, solidaritat, incidència política. És el crit del segle XXI, ja impossible de fer callar, de milers i milions de dones a Nicaragua i arreu del món, que diem, prou!, que decidim exercir el nostre sagrat dret a viure lliures de violència, el nostre sagrat dret a la llibertat.

Kora, Carmen, José Luis, Jilam, Reyna, Dolores (CEBS de Masaya i Carazo, Nicaragua)

Arriba la segona edició del Fòrum Social Català – Girona

Durant la tardor del 2013, a Girona, un seguit de membres d’entitats del món de la cooperació, del tercer sector i de la solidaritat començaren a pensar en la possibilitat d’organitzar, al llarg del primer semestre del 2014, la segona edició del Fòrum Social Català de Girona [FSCAT].

El FSCAT vol ser un espai de trobada entre diversos moviments socials del nostre entorn més immediat. Moviments, entitats, experiències que comparteixin la necessitat de superar el capitalisme i el neoliberalisme en clau social. Entitats, totes elles, que treballin i apostin per la consecució d’un món més just, on les formes de treball, de producció, de consum i de relació entre les persones i els pobles siguin més justes i estiguin basades en criteris de solidaritat humana. El FSCAT té com a objectiu el convertir-se en un expositor de les iniciatives actuals dutes a terme pels moviments socials. Però vol anar més enllà; aspira a convertir-se en un laboratori on aquests moviments facin una lectura compartida de la realitat social, cadascun aportant-hi la seva visió sectorial. Que sigui un espai, també, on es concretin línies de treball en el combat contra les retallades socials i en el sector públic, per revertir aquesta dinàmica i construir una nova hegemonia.

Tot i que el FSCAT té plena autonomia respecte a d’altres esdeveniments similars, alguns del seus membres han participat en el Fòrum Social Mundial de Tuníssia, que es va celebrar l’any 2013. A partir d’aquella iniciativa es donà el tret de sortida per emprendre una nova onada del FSCat, “com a espai i procés aglutinadors de les lluites i alternatives socials a Catalunya, des de la doble perspectiva local i global, i amb la voluntat de complementarietat i confluència amb les diferents lluites sorgides darrerament”. És innegable que el nostre país viu un moment especial, on la lluita social i nacional ha pres especial efervescència. En aquest sentit, aquest és un moment crític i alhora creatiu, que pot permetre l’exercici de l’autodeterminació (entesa com la consecució d’un dret democràtic elemental i com un procés, també, d’empoderament de sectors socials que anteriorment no havien estat presents en les decisions polítiques i econòmiques).

Per aquesta raó, aquesta cruïlla històrica requereix pensar, debatre i organitzar els actors que han de transformar el país. De fet, són molts els moviments, col·lectius, organitzacions, entitats i plataformes, de diferents trajectòries i sectors, que ara ja proposen alternatives a un model capitalista que determina les polítiques socials i econòmiques o fins i tot el model d’organització política i representativa. Perquè aquest és un moment de crisi però alhora creatiu en alternatives i que alberga esperances de canvi, des del comitè organitzador del FSCAT a Girona constatem que un altre món ja s’està construint amb les alternatives econòmiques, socials i polítiques que des de la societat civil es promouen al nostre territori.

La primera edició del FSCAT va celebrar-se a la nostra ciutat el 23 de gener del 2010, i en aquell moment l’esdeveniment va reunir 18 entitats gironines i va aplegar més d’un centenar de persones (amb una mitjana de públic de 70 persones a cada franja horària). Un dels èxits de la trobada fou l’assemblea organitzada entre diverses associacions de veïns i que fomentà l’entesa per continuar treballant conjuntament. L’assemblea final, pensada en clau de relatoria, va destacar la importància de la informació i de la transparència en les organitzacions socials. El FSCAT del 2010 cloïa desitjant que continuessin celebrant-se d’altres edicions en anys posteriors i que s’augmentés la concurrència i les entitats implicades.

En aquesta nova edició del FSCat, que se celebrarà el 5 d’abril del 2014, volem fer un exercici de reflexió col·lectiva de com podem assolir la defensa dels drets necessaris que ens són propis, i fer-ho mitjançant la construcció d’alternatives i amb l’exercici d’una veritable democràcia.

El comitè organitzador del FSCAT a Girona ja té a hores d’ara tancat el programa pel proper 5 d’abril. Es comptarà amb 31 actes organitzats per 35 entitats diferents. Són entitats que treballen en diferents àmbits: la cooperació internacional, la lluita sindical, entitats del tercer sector, del món ecologista, de la fe i la solidaritat, l’economia social, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, la igualtat de gènere o la defensa de la forma de vida en comunitat. Constatem que s’implicaran en aquesta edició del FSCAT entitats provinents d’arreu de les comarques gironines, superant l’àmbit estrictament local o d’àrea urbana.

Els actes proposats per les entitats s’organitzaran en el marc de tres eixos: els drets de les persones i els drets socials, les alternatives al capitalisme i un eix anomenat “lluites”. L’eix anomenat “Els drets de les persones i els drets socials” inclou la defensa dels drets fonamentals i dels serveis públics adquirits amb dècades de lluites. Un drets que, valora el comitè organitzador, l’actual crisi capitalista fa perillar; ja que els governs neoliberals aprofiten l’oportunitat per transferir la prestació de serveis a l’àmbit privat. L’eix anomenat “Alternatives al capitalisme” engloba les lluites en defensa dels drets dels treballadors i també les experiències relacionades amb noves formes de produir, d’intercanviar béns i serveis i també de consumir. Per últim, l’eix de “lluites” engloba aspectes com ara la participació, la transparència, la solidaritat humana o la cooperació internacional. D’altra banda, és de destacar que el FSCAT de Girona se celebri el 5 d’abril, una setmana abans que el de Barcelona.

L’organització d’aquesta edició del FSCAT, més ambiciosa que la del 2010, requereix d’una logística important. De moment tenim reservat un espai, el nou local de l’entitat l’Escudella Solidària. Tanmateix, l’elevat nombre d’entitats inscrites pot fer-nos replantejar l’emplaçament. D’altra banda, hem demanat a l’Ajuntament l’espai de la Marfà per ubicar-hi algunes activitats en cas de pluja i la plaça Fidel Aguilar i Marcó perquè les entitats organitzin paradetes per mostrar les seves activitats i per celebrar-hi un dinar popular.

Et toca moure peça!

Poster del Fòrum Social Català de Girona 2014